Aina, la meva filla. Tranquil·la i curiosa, sempre vol trescar-ho tot. Xerradora i llesta, tan llesta que a vegades em deixa bocabadada. Una miqueta polissona, però el seu somriure es fa perdonar qualsevol trastada. Amb n'Aina ha crescut un amor que mai hagués imaginat que existia. I creixen també les preguntes. De les mil preguntes que m’han sorgit aquests darrers dos anys, dues són: Vull seguir viatjant? Sí. Podré viatjar com abans? La resposta és no. Em costa acceptar-ho però la resposta segueix sent no. No com ho feia abans. Seguiré viatjant perquè és el que sempre més m’agrada fer, però sense tant de moviment i a un altre ritme, sense submergir-me tant en la voràgine que generen els viatges que solia fer. I és que ha aparegut n’Aina a la meva vida. I amb ella s’obri una nova època i noves preguntes. Vull seguir viatjant mentre la salut i el sou ens ho permeti, però no com abans (same same but different, com diuen en el Sudest Asiàtic).
Quatre mesos després de néixer anàrem uns dies a València, després a Euskadi... i a l’any vàrem fer una ruta en cotxe per Barcelona, Costa Brava, pobles de l’Empordà... També Carcassona, al sud de França, i a Pirineus, on férem trekking per Aigüestortes. La veritat és que tot va anar molt bé. Però quan planificava el viatge a Escòcia em preguntava si no seria massa trui per n’Aina, massa hores d’avió, massa dies, massa quilòmetres... fins que a la secció de contes infantils de la biblioteca del meu barri vaig llegir aquest cartell penjat a la paret:
«Hi ha dos regals per oferir als infants: un són arrels i l’altre són ales.»
I aquestes paraules foren la resposta que cercava abans d’anar a Escòcia. Arrels com a sentiment de pertinença a un lloc, a una llar càlida on tornar sempre, on trobar amor infinit i abraçades de consol quan es necessitin. I ales per triar amb llibertat, ales per volar tan alt com desitgi, i ales també per viatjar. Per això vull transmetre-li la inquietud per viatjar, ensenyar-li tot un món per recórrer, experiències inoblidables per viure i altres realitats per conèixer. Viatjar avivarà la seva curiositat, li donarà una nova mirada a través de la qual veure el món i recuperarà la capacitat de sorpresa que es va perdent en créixer. Viatjar li crearà records que l'acompanyaran al llarg de tota la seva vida. I, a més, serà meravellós fer-ho junts.
«Look at the stars
Look how they shine for you
And everything you do»
(Coldplay)
No hay comentarios :
Publicar un comentario