Marrakech, el soroll incessant

Imprevisible i caòtica, Marrakech exerceix damunt jo una extraordinària fascinació, la fascinació per l'inesperat prodigi, per la certesa de que no tot serà tal com diu la guia de viatges. Després de dues setmanes de ruta pel Sud de Marroc, vaig començar a sentir la seva atracció la primera vegada que la vaig veure aparèixer enmig de l’ardent desert, envoltada de palmeres i custodiada per les cimes nevades de l’Atlas. La terra i la ciutat es fonien en un miratge vermellós.

Captivada per aquell sol lluent, vaig travessar les murades de la Medina, trobant-me a un món on sembla no transcórrer el temps. Després de vàries visites al seu fastuós passat imperial: la Madrasa ben Yussef, les tombes Saadíes, el palau de la Bahia... em vaig enfonyar dins el laberíntic zouko on regnava una incessant i perpètua fira que em va deixar engatada d’olors, sorolls i colors.

Al capvespre, sota la llum de les primeres estrelles anunciant mil i una nits, vaig enfilar cap a la plaça Yemaa el-Fna. Els acròbates, ballarins, encantadors de serps... afluèixen des d'incomptables nits en un moviment incessant. El guirigall, l’agitació, la mescladissa de venedors d’espècies, amulets, aiguaders... és realment un altre món. El crepuscle era sens dubte la millor hora per gaudir sense presses de l’espectacle que ofereix Yemaa el-Fna. Un horitzó taronja i vermell dibuixava el perfil de les mesquites i al cap d’una estona m'envoltà un cant màgic, la cridada a l’oració des de cada alminar de la ciutat. En aquell moment vaig decidir definitivament perdre-me i deixar-me dur pels sentits.